María Díaz Megías (Sevilla, 1986) és actriu, dramaturga i directora d'escena. Està titulada en Interpretació Textual per la *ESAD de Sevilla i especialitzada en Teatre Gestual per l'Escola Internacional de Teatre Berty Tovías de Barcelona.

En 2013 funda, al costat de Manuel Ollero i Selu Nieto, la seua pròpia companyia, Teatre A LA Planxa. Roman al costat d'ells fins a 2019, investigant en un llenguatge escènic propi en el qual la poètica de la imatge, el grotesc i l'univers del clown són l'eix central dels seus projectes. Les obres més destacades en les quals ha participat com a actriu i creadora són L'última boqueá (2017) i Els Gossos (2015), sent esta última guardonada amb el Premi Revelació en els IV Premis Lorca del Teatre Andalús.

Ha treballat com a directora i dramaturga per a la Companyia Projecte Ovella, creant al costat d'Alba Muñoz i Noe Iglesias l'obra El somni en què vam caure, proyectoseleccionado dins del programa de Residències de DT Espai Escènic 2021.

En 2022 acaba els estudis de Direcció Escènica i Dramatúrgia en la RESAD, amb qui publica les seues dos primeres obres, De ments rebels (Editorial Fonaments) i Apàtrides (Edicions Antígona).

El seu treball com a dramaturga ha sigut reconegut en diverses ocasions. En 2021 gana el Premi de Teatre Exprés organitzat per l'Associació d'Autores i Autors de Teatre amb el seu text Caràcters i en 2023 rep el V Premi SGAE de Teatre Ana Diosdado per Mater Dolorosa, obra publicada per Fundació SGAE en 2024.

El seu interés per la figura i el llenguatge del pallasso li porta a treballar des de 2018 per a Fundació Theodora visitant hospitals de la Comunitat de Madrid i a formar part, en 2023, de Clownquistando Nassos, projecte dirigit per Isabel Bisshopp i que intervé en centres de majors de l'illa d'El Hierro.

Destaca també la creació, al costat d'Alfonso Rodríguez, del curtmetratge A dos metres de distància, estrenat en 2020 i que va ser seleccionat en nombrosos festivals de cinema.